Duran diu que CiU aprofitarà "qualsevol oportunitat" per donar suport a l'Estatut

El secretari general de CiU i el seu portaveu al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha definit avui la situació de l'Estatut com de "pronòstic reservat" i ha subratllat que la seva formació "aprofitarà qualsevol oportunitat que se li doni per votar 'sí'" al projecte que debat aquesta setmana el Parlament.

En roda de premsa a la cambra baixa, Duran ha assegurat que fins divendres "pot passar de tot" i, després d'insistir en la bona predisposició de CiU, ha advertit que si finalment voten 'no' significarà que el tripartit no ha plantejat una proposta de finançament "correcta" o no ha corregit altres aspectes, com ara la laïcitat de l'educació.

En qualsevol cas, ha admès un canvi en la posició del PSC, perquè ara els socialistes catalans estan disposats que el PSOE modifiqui al Congrés el que aprovi el Parlament -ha explicat-, al contrari del que sostenien fa unes quantes setmanes.

Duran ha aprofitat per respondre al secretari d'Organització del PSOE, José Blanco, qui aquest dilluns ha demanat a CiU que actuï amb "sentit d'Estat". Li ha replicat que al llarg de la democràcia CiU ha demostrat tenir "més sentit d'Estat" que el PSOE perquè no ha "violentat la Constitució" ni ha utilitzat el terrorisme per fer electoralisme com, segons el seu parer, sí han fet els socialistes.

"Que el senyor Blanco es quedi tranquil, que tenim un perfecte sentit d'Estat", ha dit, i ha apuntat que ja es veurà el "sentit d'Estat" de cada grup si l'Estatut arriba a Madrid. A més, ha demanat al PSOE i als partits del tripartit el mateix "esforç" que li reclamen a la seva formació, perquè "entre la posició de CiU i la del tripartit existeix la mateixa distància".

ICV I ERC CONTINUEN SENT OPTIMISTES.

L'escepticisme de Duran cap al futur de l'Estatut ha estat contestat des d'ICV i ERC. Segons Joan Herrera, portaveu d'Izquierda Verde (IU-ICV), "no té sentit" que CiU no acabi donant suport a Barcelona a la reforma estatutària. "No imaginem que CiU arribi a ser irresponsable", ha dit, i ha reiterat el seu "optimisme" davant la cita del Parlament.

Igualment, el secretari general d'ERC, Joan Puigcercós, ha insistit que la seva formació no contempla un altre escenari que no sigui l'aprovació de la reforma. És més, ha avisat CiU que com més constitucional sigui la proposta del Parlament, millor i amb més força es podrà negociar a les Corts.

Els Verds acusen IU i ERC de "servilisme" a la indústria

El portaveu d'Els Verds i diputat al Congrés adscrit al Grup Socialista, Francisco Garrido, ha manifestat avui el seu suport a les declaracions de les societats mèdiques en què es denuncia el "servilisme" i "submissió" a la indústria tabaquera que presumptament es desprèn de les esmenes presentades per Izquierda Unida (IU) i Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a la Llei contra el Tabac.

"Resulta escandalós que partits d'esquerres com ara IU o ERC estiguin servint els interessos d'una de les indústries més criminals i perjudicials, la tabaquera, intentant forçar el PSOE a fer marxa enrere a aquesta llei", ha aclarit Garrido. "Els llargs tentacles de les tabaqueres arriben fins als sindicats i partits com IU i ERC que han presentat esmenes al dictat dels interessos de les tabaqueres", ha puntualitzat.

Així, per al portaveu ecologista aquesta llei és una aposta valenta del Ministeri de Sanitat respecte a la qual s'ha tramat una "conspiració del fum" orquestrada per la indústria tabaquera que compta amb diputats de grups com ara IU, ERC i sindicats. Amb aquesta interferència en l'activitat parlamentària, la indústria tabaquera es mostra "no només com una amenaça per a la salut pública i les llibertats sinó també per a la democràcia", ha subratllat.

Catalunya i Euskadi dóna suport als Consells autonòmics de Justícia, Madrid els rebutja

La reunió de la conferència sectorial de Justícia celebrada avui al Ministeri de Justícia s'ha saldat amb una divisió entre els consellers autonòmics dels governs del PP i del PSOE per la iniciativa del Govern de crear Consells de Justícia autonòmics. Mentre Madrid els ha rebutjat perquè té "altres prioritats" en matèria de Justícia, Catalunya i el País Basc els hi han donat suport.

En una posició intermedia s'ha situat el secretari de Justícia de la Comunitat Valenciana, Fernando de Rosa i Torner, que després de recordar que en la reforma del seu Estatut ja es proposa la creació d'un Consell de Justícia valencià, ha indicat que abonen aquests organismes sempre que "no suposin una fractura del Consell General del Poder Judicial (CGPJ)".

Així, ha recalcat que el que València proposa en el seu Estatut és un organisme d'"assessorament en matèria de Justícia al poder executiu i legislatiu valencià". "El que no pretenem és que es vagi més enllà i es pretengui treure al CGPJ aquesta capacitat unificadora del Poder Judicial de tot Espanya", ha dit.

"Estem d'acord a crear aquests consells autonòmics però sempre que no suposin una fractura de l'òrgan constitucional que és el Consell General del Poder Judicial, sobretot quan es pretenen crear assemblees de justícia en cada comunitat autònoma. Es pot donar la situació absolutament incomprensible que 500 persones governessin a 4.000 jutges. Això va en contra de qualsevol estructura d'organització", ha afegit.

Al seu torn, la directora general de Justícia de la Comunitat de Madrid, María José Pérez Cejuela, ha assenyalat que no imitaran la Comunitat Valenciana en aquest sentit perquè "ara mateix no és una prioritat". "És una cosa que nosaltres no abordarem a Madrid, sense criticar altres estatuts que potser tinguin una altra prioritat. Tenim altres coses importants a emprendre", ha dit.

El Ple comença amb la intervenció dels ponents del projecte d'Estatut

El Ple per al debat i votació del projecte d'Estatut començarà demà a les onze del matí i està previst que acabi al migdia del dia 30 amb la votació definitiva per a la seva aprovació en què es requereix el vot favorable de dos terços dels diputats -90 dels 135-.

La sessió començarà amb una intervenció inicial de cada grup en què presentaran el dictamen de la ponència. Les intervencions tindran un temps limitat de 15 minuts i es produiran de menys a més representació -ICV-EA, PP, ERC, PSC i CiU-

Així, el vicepresident d'ICV i ponent de l'Estatut, Jaume Bosch, serà el primer a intervenir; seguit del portaveu del PP, Francesc Vendrell; el portaveu parlamentari d'ERC, Joan Ridao; Miquel Iceta (PSC), i Felip Puig (CiU). Podria donar-se la circumstància que el Ple comencés en absència del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i dels líders dels grups parlamentaris, ja que han estat convocats pel president a una cimera al palau de la Generalitat a dos quarts de deu del matí.

A continuació es farà el debat i votació de l'esmena a la totalitat del PP, que defensarà Francesc Vendrell, per al qual els populars comptaran amb 15 minuts. El resta de grups es posicionaran durant un màxim de 10 minuts i posteriorment es votarà.

En el cas de ser rebutjada, com és previsible, es farà el debat de les esmenes organitzades per títols, fet que dividirà el debat en vuit blocs ja que el projecte d'Estatut té set títols més les disposicions addicionals i finals.

Està previst que el debat el monopolitzin els membres de la ponència de l'Estatut, per la qual cosa els protagonistes principals seran Francesc Homs (PSC), Miquel Iceta (PSC), Joan Ridao (ERC), Francesc Vendrell (PP) i Jaume Bosch (ICV-EA), encara que també donaran joc a la resta dels seus respectius equips de treball.

En aquests torns, cada grup comptarà amb 15 minuts d'intervenció i un torn de rèplica de 5 minuts. Per a la seva aprovació, cal comptar amb majoria simple, és a dir, 68 diputats. El conseller primer, Josep Bargalló, ha assegurat que cap membre del Govern de la Generalitat té previst intervenir en el debat, encara que des del PSC no s'ha descartat aquesta possibilitat en cap Títol concret, com podria ser el cas del finançament.

Divendres està reservat per a la votació final de la globalitat de l'Estatut, que requereix el vot afirmatiu de 90 diputats per a la seva aprovació. Després de la votació es produiran els discursos de cada grup, que expressaran el seu posicionament i explicaran el seu vot per boca dels seus respectius líders i del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que està previst que tanqui el ple.

La Junta de Portaveus ha acordat que aquests discursos tinguin una durada aproximada de 30 minuts, encara que hi haurà flexibilitat en el control del minutat a causa de la transcendència històrica del debat.

La Generalitat diu que Zaplana "es desqualifica" amb les seves paraules

El conseller primer de la Generalitat, Josep Bargalló, ha lamentat avui les paraules del portaveu del PP al Congrés, Eduardo Zaplana, per vincular els últims atemptats d'ETA amb la negociació de l'Estatut i ha sostingut que el "comentari absolutament desafortunat desqualifica per si mateix la persona que l'ha fet".

En la roda de premsa posterior al Consell Executiu, Bargalló ha condemnat l'"aparició d'un nou brot de violència terrorista" i ha recordat que la Generalitat "sempre ha condemnat i condemnarà" els atemptats d'ETA.

El Govern diu que l'acord està "molt a prop" i confia que la cimera hi ajudi

El conseller primer de la Generalitat, Josep Bargalló, ha justificat aquesta tarda la convocatòria de la cimera de líders demà al matí abans del ple de debat i votació de l'Estatut en la voluntat del Govern català d'"ajudar a crear el clima de consens necessari, que existeix més enllà de les declaracions", i avançar cap a un "acord definitiu", amb el convenciment que "està molt a prop i és possible".

Bargalló, que ha comparegut en roda de premsa després de la reunió del Consell Executiu al costat del portaveu del Govern, Joaquim Nadal, ha sostingut que "l'acord és avui més possible que ahir" i ha reiterat que "Catalunya no es pot permetre" el fracàs de l'Estatut. "La gent del país no permetrà als representants públics que no arribin a un acord", ha sostingut.

El Govern català no considera aquesta reunió com l'última oportunitat per tancar un acord i el conseller primer mateix ha situat el límit en "mil·lèsimes de segon abans de la votació" definitiva de divendres, que requereix dels vots de CiU perquè l'Estatut sigui aprovat a Catalunya.

El conseller primer ha basat la seva confiança a l'acord en l'existència del consens entre CiU, PSC, ERC i ICV-EA que "necessitem un nou Estatut, que ha de ser assumit com a propi per la majoria i en la defensa de la sobirania del Parlament respecte de declaracions externes". Segons Bargalló, la discrepància "s'expressa en aspectes de concreció" i ha recordat que els últims dies s'ha evidenciat que "el que semblava impossible ha acabat sent motiu d'acord".

Bargalló ha explicat que la decisió de Maragall de convocar tots els líders -inclòs el del PP "per sentit institucional", segons Nadal-, es va abordar ahir durant les reunions habituals del president amb consellers del seu Govern i s'ha reiterat avui en el Consell Executiu.


En aquest sentit, ha assenyalat que Maragall confia a "constatar l'estat de les negociacions, el seu avanç i el clima i el to en què cal desenvolupar el ple". Durant el Consell Executiu, segons Bargalló, Maragall no hauria fet cap comentari sobre el supòsit pacte aconseguit dimecres amb Artur Mas per acceptar la proposta de finançament de CiU i ha recordat que "els acords en matèria de finançament es prenen en el si de la ponència i, a partir de demà, en el ple".

El conseller primer ha recordat que l'Estatut "el fa el Parlament i són els grups els qui treballen" per arribar a un acord en finançament. Segons Bargalló, Maragall "no ha dit ni que hi hagués pacte ni que no hi hagués pacte" i ha afegit que com a conseller primer no tenia "cap coneixement que existeixi un pacte" amb CiU.

A més, ha reiterat que el Govern de la Generalitat s'ha dedicat durant els mesos de treball en ponència a afavorir un acord i puntualment a "liderar" el procés però ha limitat els acords a l'àmbit de la negociació entre partits.

Per la seva part, el portaveu del Govern, Joaquim Nadal, ha afegit que "l'únic pacte que espera el Govern és el que doni llum verda a l'Estatut entre els partits en el Parlament".

Maragall convoca tots els líders dels grups catalans al palau de la Generalitat

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha convocat tots els presidents dels grups parlamentaris catalans per avui a dos quarts de deu del matí al palau de la Generalitat amb la intenció d'arribar a un acord per al nou Estatut.

Maragall ha convocat el president de CiU, Artur Mas; la presidenta del grup parlamentari de PSC-CpC, Manuel de Madre; el d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira; el del PP, Josep Piqué, i el d'ICV-EA, Joan Saura.

D'aquesta manera, Maragall opta finalment a la negociació multilateral, en comptes de donar prioritat a les reunions amb el líder de CiU, Artur Mas, per poder arribar a un acord per aprovar el nou Estatut.

Inicialment, el president de la Generalitat tenia pensat convocar els líders de CiU, PSC, ERC i ICV-EA, sense comptar amb la participació del PP, a causa de la seva inicial falta de predisposició a votar a favor del nou text. Finalment, Maragall ha decidit convocar tots els partits parlamentaris catalans.

La reunió, que s'iniciarà a dos quarts de deu del matí en el despatx del president al palau de la Generalitat, podria allargar-se i, d'aquesta manera, coincidir amb el primer discurs de posicions sobre l'Estatut en el Ple, que començarà a les onze en el Parlament de Catalunya.

El PSC veu un "mur infranquejable" en l'actitud de CiU

El portaveu adjunt del PSC, Joan Ferran, ha vist avui un "mur infranquejable" en la "persistent" oposició de CiU a l'acord sobre l'Estatut amb "postures maximalistes" que pretenen "obstaculitzar al màxim" la reforma. Ferran ha dit que "CiU i Aznar coincideixen a no voler l'Estatut" perquè a la federació "no li interessa donar aquest triomf" al tripartit "i a Catalunya", i ha mostrat la seva "preocupació" en "veure CiU més a prop d'intentar la seva subsistència com a partit que en la feina d'aprovar un bon Estatut".

Ferran ha criticat també l'"aparent i artificial eufòria" amb què els membres del Consell Nacional de CDC van aclamar aquest dilluns el seu líder, Artur Mas, amb crits de 'Mas president', "quan el que es discuteix ara és l'interès de Catalunya i no la pervivència d'un candidat que, si continua així, no podrà ser mai el president de Catalunya".

"Ahir vam veure-ho" en el Consell Nacional de CDC "la passió dels conversos, de gent que en 23 anys han estat incapaços de defensar Catalunya", i que "a última hora d'un debat sobre l'Estatut cauen en un criptoindependentisme vergonyant", ha afegit.

El portaveu socialista ha denunciat "la crispació" que CiU "està introduint en el debat" estatutari a través de la "terminologia i les expressions" utilitzades pel seu portaveu parlamentari, Felip Puig, que ha considerat "impresentables" i que l'acosten "més a un grupuscle extraparlamentari que a un partit que ha estat 23 anys en el Govern".

El dirigent socialista ha considerat les crítiques i els "insults" de Puig, "al PSC, a ERC i fins i tot al president Pasqual Maragall", com "fora de lloc", i com a mostra que han canviat "el pragmatisme" dels seus anys de Govern per "un radicalisme exagerat, que és el principal obstacle" al nou Estatut.

Ferran ha insistit que l'aprovació de l'Estatut "ara és en mans de CiU" i només depèn "que canviïn la seva actitud" davant la proposta de finançament del tripartit i s'avinguin a transaccionar-la, renunciant al seu model de concert econòmic solidari.

El "principal problema" de la reforma, segons Ferran, "és l'actitud intransigent" de la federació nacionalista, que "no està a l'altura de les circumstàncies que exigeix la política catalana" i "està fent el pitjor servei que es pot fer a Catalunya avui, que és obstaculitzar al màxim l'Estatut que necessiten els catalans".

Castells diu que estudiaran preservar el model català de caixes en el nou Estatut

El conseller d'Economia i Finances de la Generalitat, Antoni Castells, ha assegurat avui que "valorarà" juntament amb les caixes d'estalvis "si cal fer adaptacions tècniques precises al projecte d'Estatut per preservar el model, també amb el consens necessari amb les caixes catalanes".

Castells ha fet aquestes declaracions en el final d'una reunió que ha mantingut amb la Federació Catalana de Caixes d'Estalvis que presideix el president de la Caixa, Ricard Fornesa.

El conseller i Fornesa mateix han coincidit a manifestar la "plena coincidència" entre el Govern català i les caixes d'estalvis en "la voluntat de preservar i consolidar el model català de caixes, que és un exemple d'independència i ha acreditat un funcionament modèlic".

En aquest sentit, han apostat per mantenir el marc normatiu que ha fet possible aquest model i consolidar-lo en el nou Estatut que estan negociant les forces polítiques catalanes.

Així mateix, Castells ha volgut deixar clar que el text de l'Estatut "garanteix la preservació del model català de caixes", després que el líder del PP, Mariano Rajoy, qüestionés fa una setmana en una conferència en la Caixa la independència d'aquestes entitats amb el nou projecte.

Castells ha insistit que "l'activitat de les caixes es desenvolupi en un clima de pau normativa i que qualsevol decisió que els afecti es prengui sempre amb el consens de les entitats implicades".

Aznar alerta d'un canvi de règim" a Espanya

L'expresident del Govern, José María Aznar, ha avisat avui que aquesta mateixa setmana poden fer-se probablement passos decisius "per a un canvi de règim" a Espanya, "sense mandat ni consentiment de ningú". Aznar es referia així, de manera implícita, al debat de divendres que ve al Parlament català sobre el projecte de nou Estatut.

"Tots sabem que Espanya s'enfronta en aquest moment amb riscos molt greus. Ja és seriós i preocupant haver desaparegut de l'escena internacional, amb tot el que això representa de pèrdua de prestigi i d'oportunitats, però molt més greu és el risc real de fractura nacional", ha afirmat.

Durant la presentació aquesta tarda del llibre 'Raimont Aron: un liberal resistente", editat per FAES, Aznar ha insistit que hi ha un risc molt greu que podria suposar "una fractura nacional, sense prestar sentits ni a les veus alarmades de gairebé tots ni a l'evident desacord de l'opinió pública àmpliament majoritària".

ETA reconeix l'obertura d'oportunitats, però no condemna la violència

La banda terrorista ETA ha enviat un comunicat esta matinada al diari "Gara" amb motiu del dia del Gudari Eguna, en què manifesta que està davant de "noves oportunitats i de nous riscos". No obstant, el grup armat també reconeix que "l'opció d'aconseguir una situació democràtica en què es reconeguen els drets d'Euskal Herria està ací".

En vista d'eixos nous horitzons, ETA crida l'esquerra abertzale, que, segons l'escrit, ha abandonat "les fórmules de negació per les quals va apostar fa 30 anys", i tots els ciutadans progressistes a "continuar espentant; (ja que) el camí és, com fins ara, la lluita tenaç i la pressió popular", perquè, segons indica el comunicat, "els enemics del nostre poble no ens regalaran res".

En el seu comunicat, l'organització terrorista aprofita per a acusar les "forces regionalistes" de "gestionar el seu àmbit autonòmic gràcies a les molles que els ha donat Madrid" i d'"haver donat l'esquena a les necessitats reals d'Euskal Herria... per interessos polítics i econòmics...". "Parlen de pau, de respecte als drets humans però tenen les mans plenes de sang!", es podia llegir en l'escrit.

Dins d'esta crítica se cita directament el PNB, del qual s'assegura que "als abertzales ens han dolgut en el cor les declaracions realitzades pel PNB este estiu del 2005, renegant una altra vegada de la independència, de l'única opció que pot garantir el futur i la supervivenvia d'Euskal Herria. Ho pretenen adornar amb boniques paraules per a dissimular la seua traïció, però, al cap i a la fi, amb conceptes com el de la 'sobirania compartida' estan renunciant als drets d'Euskal Herria i advocant per la dependència sota Espanya-França".

En la informació, ETA aprofita per a fer un breu repàs dels seus últims 30 anys, incidint en "la lluita per Euskal Herria i la llibertat", que "es podria resumir en una frase: l'opressió i negació d'estos 30 anys de democràcia francoespanyola a què estem responent amb la lluita de resistència i construcció d'altres 30 anys". El que el porta a assegurar que "hem mantingut viva la flama de la independència". Com a conseqüència d'estes afirmacions, la banda terrorista assegura que "l'única transició que ha conegut Euskal Herria en 30 anys ha sigut de la dictadura a la dictadura".

En tot el text no es fa cap referència al cessament de la violència, sinó que incita les forces independentistes d'esquerra a activar-se "en la lluita, perquè serà la lluita de l'esquerra abertzale la que assegurarà el futur en llibertat d'Euskal Herria", i agrega que el grup armat es reafirmarà en el seu "compromís de continuar lluitant en la defensa dels drets populars fins a aconseguir l'alliberament d'Euskal Herria".

El PP apunta a Zapatero com a responsable del "disbarat" que s'està gestant a Catalunya

El secretari general del PP, Ángel Acebes, ha apuntat avui directament al president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, com a responsable del projecte d'Estatut que s'està gestant a Catalunya i que els populars consideren un "disbarat". Després de destacar que continua l'"enorme confusió" a 48 hores del debat definitiu que es farà en el Parlament, ha destacat que si l'Estatut "absurd" no tirés endavant serà perquè el veti CiU, i no perquè ho faci Zapatero.

Després de la reunió del Comitè Executiu Popular, Acebes ha comparegut en roda de premsa i ha subratllat que el que està sobre la taula no és un projecte estatutari, sinó un intent de fer una Constitució per a Catalunya i, a través d'aquesta, impulsar una reforma de la Carta Magna espanyola i del model autonòmic. "I nosaltres direm que no a aquest disbarat", ha reiterat.

Així mateix, ha qualificat de "paradoxa de la vida" que l'acord final s'estigui buscant en palau de la Moncloa -amb reunions entre Zapatero, Pasqual Maragall i Artur Mas- i no a Catalunya. "No sé si els independentistes i separatistes tindran alguna cosa a dir", ha postil·lat.

Segons els populars, s'està col·locant per davant "la confusió, el tactisme i els interessos partidistes" i s'està cometent "una irresponsabilitat de gran magnitud", ja que s'ha arribat a dir que el procés estatutari s'ha convertit en "una ruleta russa".

El superàvit comercial de la zona euro va descendir un 5,2% al juliol

El superàvit comercial de la zona euro va descendir un 5,2% al juliol respecte al mes anterior, fins a 7.200 milions d'euros, segons les dades publicades avui per la oficina d'estadística de la Unió Europea (Eurostat). El juliol del 2004 l'excedent de la zona euro va ser de 12.900 milions d'euros, fet que suposa 5.700 milions d'euros més que el mateix mes d'aquest any. Les exportacions de la zona euro van augmentar un 0,9% al juliol, mentre que les importacions es van elevar un 4%.

Camps advoca per l'"acord" de PP i PSOE en les reformes de l'Estatut

El president de la Generalitat, Francesc Camps, haa insistit hui, durant la seua intervenció en el debat de Política General del ple de les Corts Valencianes, que qualsevol modificació de la reforma de l'Estatut d'Autonomia al Congrés dels Diputats deu "portar sempre, com a mínim, les firmes dels grups parlamentaris socialista i popular" i, sobre això, ha recalcat que l'inici i la conclusió del procés ha de basar-se en l'"acord constant i complet" entre els dos partits.

Camps ha destacat el "consens" aconseguit a les Corts Valencianes per a "fer realitat este anhelat somni" i, en este sentit, ha expressat el seu "agraïment" i "enhorabona" als portaveus parlamentaris del PP, Serafín Castellano, i del PSPV, Joan Ignasi Pla, i als seus equips per l'"intens treball realitzat i per l'exquisida presentació del projecte davant el ple del Congrés de els Diputats".

En este punt, el cap del Consell ha animat Castellano i Pla a "continuar per este camí" i a tirar endavant esta "idea nuclear" que de qualsevol modificació del text que puga plantejar-se a Madrid "porti sempre, com a mínim, les firmes dels grups parlamentaris socialista i popular al parlament nacional".

Per a Camps, "la reforma és el fons i la forma; el fons és Constitució i la forma és consens; el límit és la Constitució, la clau és el consens. El principi i el final és la Constitució; i l'inici i la seua conclusió, l'acord constant i complet del Partit Popular i el Partit Socialista".

Camps ha iniciat el seu discurs davant la Cambra expressant l'"enhorabona" dels valencians per la "culminació" la setmana passada al Congrés dels Diputats d'un "constant i mantingut anhel d'aconseguir, a través del nostre Estatut, el major nivell d'autogovern que la nostra Constitució proposa".

El president de la Generalitat ha destacat que això suposa "equiparar-nos així a aquelles comunitats autònomes que, durant este període de conformació de l'Estat de les Autonomies, han gaudit de mecanismes polítics i de reconeixements històrics per damunt d'allò contemplat per a nosaltres".

El cap del Consell, que ha situat la reforma com a un dels seus compromisos fets realitat, ha aprofitat el seu discurs per a agrair a tots els qui han col·laborat, als tres grups parlamentaris i als seus portaveus i, en especial, ha dit, al principal partit de l'oposició "perquè junts sabíem que havíem d'emprendre este procés i junts havíem d'acabar-lo", ha recalcat, i ha afegit que la reforma aprovada per les Corts Valencianes "no és qualsevol reforma, és la reforma política que tots estàvem esperant fer algun dia".

Això significa, que respecte a "la nostra situació política, una vegada s'aconseguisca l'acord definitiu en les Corts Generals, ja hem complit". Així, "sobre la nostra autonomia es van acabar doncs les sensacions de un procés no acabat del tot, les reflexions d'un tracte que no es correspon amb el que creiem nosaltres que som i, sobre tot, la idea que els valencians no compartim majoritàriament un mateix model polític".

Camps ha recalcat que a partir d'este moment "queden anacròniques les actituds polítiques la base de les quals siga el desfasament entre la capacitat política i la nostra pròpia personalitat".

En esta línia, ha afirmat que, amb l'aprovació al Congrés dels Diputats de la presa en consideració de la reforma, "va acabar l'etapa del desenquadrament autonòmic". "Hem actualitzat, consolidat i portat a la nostra comunitat autònoma al lloc just on li correspon estar" i, en este procés, ha afegit, "ens ha guiat a tots nosaltres la força de l'ambició, però, sobretot, la força del que és just i del que és raonable".

D'esta manera, ha apuntat que si a Espanya "hi ha comunitats autònomes amb un perfil polític més alt, ací ens correspon estar a nosaltres i ací estem ja". Ha afirmat que la societat valenciana, "moderna i avançada, mostra més que mai la seua enorme vitalitat" i introduïx reformes per a "continuar aprofundint en la consecució de més democràcia i més autonomia i, també, de nou i com sempre, per a seguir aportant bon sentit i estabilitat a Espanya des d'este projecte de prosperitat, convivència i solidaritat que és la Comunitat Valenciana".

La Diputació de Barcelona incorporarà el domini '.cat'

La Diputació de Barcelona incorporarà el domini '.cat', després que l'Internet Corporation for Assigned Names and Numbers va aprovar fa poc crear aquest domini, i renovarà el seu lloc web corporatiu, segons ha informat avui la institució.

L'adopció del domini, que s'implantarà quan estigui disponible, anirà acompanyada d'un procés de renovació del portal encaminat a facilitar l'accessibilitat, usabilitat, navegabilitat i foment de l'administració electrònica.

En concret, les millores suposaran l'abast del nivell AA d'accessibilitat, obligatori per a totes les administracions a partir de l'1 de gener que ve, que té com a objectiu facilitar l'accés dels continguts tant als usuaris en general com als que tenen alguna discapacitat.

Maragall estudia substituir la negociació bilateral per reunions conjuntes

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, estaria sospesant la possibilitat de substituir la negociació bilateral amb CiU, prioritària en l'última setmana, per reunions conjuntes de líders en les que participin els màxims representants del tripartit i de CiU. La nova estratègia respondria a la "decepció" pel resultat de les reunions amb Artur Mas i "la forma de tractar la negociació" per part de la federació nacionalista, segons van explicar a Europa Press fonts del Govern català.

Segons aquestes fonts, Maragall no pretén convocar una cimera de líders, sinó "recuperar la via de la negociació conjunta" en lloc de centrar-se en les converses amb CiU.

El president de la Generalitat, que segueix esperant una resposta oficial de Mas rebutjant la contraproposta de finançament del tripartit, consideraria que les negociacions bilaterals amb Artur Mas estan en "via morta".

La convocatòria d'aquesta reunió col·lectiva podria realitzar-se abans del ple al palau de la Generalitat o fins i tot durant la sessió que comença dimecres i sempre que "es donin les condicions necessàries". Segons les citades fonts, els temes de discrepància estan tan definits que la convocatòria urgent no provocaria cap problema d'organització.

Des de Presidència es considera que el "pèssim resultat" de les negociacions amb Artur Mas, obliguen a "replantejar la prioritat que s'ha donat a la negociació bilateral", encara que admeten que, "a dos dies del ple, no es tanca cap possibilitat".

Mas assegura que Maragall va acceptar el seu model de finançament

El Consell Nacional de CDC ha aclamat avui el discurs del seu secretari general, Artur Mas, que ha assegurat que el 'sí' de CiU en el projecte d'Estatut depèn que el president de la Generalitat i del PSC, Pasqual Maragall, "compleixi la paraula donada que la proposta (de finançament) de CiU, amb algun retoc tècnic que la pugui millorar i que es va acceptar (per part del propi Mas) va cap endavant". "Aquest és l'acord que hi ha -ha assegurat- i aquest és l'acord que CiU requereix al president de la Generalitat".

Mas ha insistit que CiU votarà 'sí' "si el president Maragall manté aquest acord" i ha assegurat que mantindrà la seva voluntat d'acord fins a l'últim minut del ple. Passi el que passi, ha afirmat que el seu objectiu durant el procés estatutari és "anar a dormir amb la consciència tranquil·la". "Sé que puc anar votant 'sí' si és un bon Estatut, però també dient 'no'", ha advertit. Segons ell, això li ha reforçat la seva pròpia actitud durant la negociació, desoint "intimidacions" i sent "fidel al país i al projecte" convergent.

"Hem pogut arribar fins on hem arribat", ha dit Artur Mas davant els consellers del seu partit, i els ha assegurat que l'objectiu "des del primer dia" va ser "dir 'sí'" al text però també "saber dir 'no'" a un Estatut que Catalunya "no mereix" i que, segons ell, depèn d'"un finançament definitiu i just" que "engreixi" les competències pròpies.

"Per això estem collant", ha conclòs, i ha assegurat que això és mostra de "fermesa" però "no d'intransigència". A més, ha reivindicat el dret "de CDC i de CiU" a "decidir el projecte col·lectiu per al futur" mentre que "primera força" del Parlament.

Mas ha constatat una contradicció en el tripartit al·ludint a declaracions del socialista José Montilla i del republicà Joan Puigcercós. Ha destacat que, mentre aquest parla de les propostes de finançament tripartit i convergent són iguals, Montilla diu que la de CiU és inconstitucional, i ha aprofitat per ironitzar sobre el també ministre perquè, segons ell, "té ganes de ser magistrat del TC i dicta sentències".

El líder de l'oposició s'ha preguntat a més "quina seguretat té el tripartit en la seva proposta original" si ara "l'estan canviant cada dia" -que fins ara l'han considerat com "el nirvana"-, fet que ha contraposat a la proposta de CiU, "que la manté perquè està segura que és la bona". "No és hora de propostes, sinó de mantenir els acords", ha insistit a Maragall.

Artur Mas ha defensat les seves aspiracions sobre finançament com a conseqüència coherent del concepte de Catalunya com a 'nació', com també en són conseqüències les aspiracions als drets històrics, l'obligació de conèixer el català, la bilateralitat de relacions Catalunya-Estat, el blindatge de l'Estatut sobre les lleis orgàniques estatals, les competències i el "dret a administrar els diners que paguen els ciutadans i les empreses". Sobre aquest punt, ha dit que "l'inconstitucional seria voler quedar-s'ho tot (els diners)", però Catalunya vol ser "solidària", cosa que ha diferenciat de la "barra lliure".

Mas també ha dedicat part del seu discurs a justificar la seva reunió amb el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, després de les crítiques rebudes per això, l'última de les quals ha estat llançada avui mateix per Joan Puigcercós (ERC). "No van tots a veure Zapatero? Per què no jo, que sóc president de CiU i de la principal força política del Parlament?", s'ha preguntat, i ha dit que "uns deuen anar a parlar de literatura i altres, de futbol" amb el president, però Mas ho fa per fixar les seves condicions. Ha dit que Zapatero va convocar-lo per saber les condicions de CiU per donar suport a l'Estatut, i que així ho va fer, de manera que li ha posat el finançament com a condició sine qua non. I li ha exposat també que el Parlament "ha de poder definir amb total llibertat el seu projecte de futur per als catalans".

Mas ha estat aclamat pel Consell Nacional de CDC abans i després del seu discurs, que els aplaudiments han interromput diverses vegades. Ha estat rebut amb llargs aplaudiments i l'aclamació de 'Mas president' i després de la seva intervenció ha rebut aplaudiments durant dos minuts dels membres de peu. El Consell, que ha debatut a porta tancada després del discurs, ha reunit aquesta tarda a l'Hotel Campus de Bellaterra unes 400 consellers del partit, entre els quals hi havia Jordi Pujol, Felip Puig, Francesc Homs, David Madí, Jordi Vilajoana, Oriol Pujol, Xavier Trias i Carles Campuzano.

Davant tots aquests, el líder de CDC i de la federació nacionalista s'ha mostrat "tremendament orgullós" de l'"alè decidit de la gent de Convergència, que es creu el que s'està fent", la qual cosa "només té una finalitat: el bé de Catalunya i de la seva gent".

El PSC adverteix a CiU que va cap a l'"autodestrucció"

La vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre, ha advertit avui a CiU que si no rectifica la seva actitud i s'avé a negociar el model de finançament que ha d'incloure el nou Estatut "camina cap a la seva autodestrucció" i ha denunciat que la federació nacionalista acusi el PSC de "boicotejar" un suposat acord entre Pasqual Maragall i Artur Mas quan "ells van ser capaços de posar una querella contra el president de la Generalitat" durant la crisi del famós 3%.

De Madre ha comparegut aquesta tarda en roda de premsa a la seu del PSC al costat del conseller d'Economia, Antoni Castells; el secretari del Govern, Ernest Maragall, i el portaveu del PSC, Miquel Iceta.

L'objectiu era "demostrar" que el president de la Generalitat "ha honrat la seva paraula i ha fet tot el possible per tenir el millor Estatut de la història", a més de denunciar el rebuig "mesquí i gruer" de la resposta de CiU a la contraproposta del tripartit i evitar "versions distorsionades i manipulades de la realitat".

Els socialistes mantenen l'esperança que CiU se sumarà al consens del tripartit en matèria de finançament a l'últim moment però admeten que "el que queda no és negociació, sinó una decisió política i un vot", segons ha explicat Ernest Maragall. En aquesta línia, ha afegit que "si CiU decideix llançar-se al pou negre del 'no' a l'Estatut i decideix autodestruir-se, pot fer-ho, però nosaltres no els seguirem. El país no els seguirà".

Per evitar-ho, Maragall ha apel·lat a la "responsabilitat democràtica" de CiU, que "ha gestionat dignament els interessos de Catalunya durant tants anys, perquè ho continuï fent des de l'oposició". Maragall ha negat l'existència d'un acord entre el president de la Generalitat i Artur Mas per a la inclusió de la proposta de finançament de CiU en el nou Estatut i ha sostingut que l'acord era elaborar una proposta de síntesi i "això és el que s'ha fet" amb "eficàcia i solvència".

La sensació en el PSC és que "quan les aproximacions es fan evidents algú ha posat el fre perquè no volia un acord", ha dit Iceta, qui ha reiterat que "no hi ha diferències significatives entre la contraproposta" del tripartit i la de CiU, alguna cosa que ha corroborat el conseller d'Economia.

Castells ha sostingut que la nova proposta de l'Executiu és fruit d'"un esforç molt i molt gran per incorporar pràcticament en la seva integritat" els plantejaments de CiU tret d'"algun punt per evitar una inconstitucionalitat flagrant". Per això, ha explicat que no hi ha massa marge a la negociació perquè "en l'essencial, els continguts són aquí" també ha negat la possibilitat que el president de la Generalitat acceptés un pacte amb Mas sobre una finançament condemnada a la "derrota" a Madrid.

Iceta ha advertit que "quan un partit nacionalista bloqueja un avanç en finançament, aquest partit deixa de tenir sentit" i De Madre fins i tot ha citat Ortega i Gaset per sostenir que "aquell que viu de les seves ferides, el mates si el cures". També Castells, ha apel·lat al "sentit de la responsabilitat" i l'"amor al país" de CiU perquè siguin "capaços de fer el pas que fa falta".

Per al PSC, "la batalla real de l'Estatut comença l'endemà" de la seva votació a Catalunya i cal la "unitat" de tots els partits entorn d'una proposta constitucional.

Segons Ernest Maragall, l'Estatut que surti de Catalunya ha de ser "l'Estatut de tots" i ha admès que la contraproposta de finançament "no és la millor per al PSC ni per al Govern, però sí la millor per a Catalunya perquè pot ser compartida per tots".

Segons el parer de Maragall, amb la seva actitud, CiU pretén "perdre la batalla de l'Estatut abans que comenci", mentre Iceta ha diferenciat entre "dos bàndols", "el que volen l'Estatut i els que tenen por".

ERC veu "satisfactoris" els Pressupostos però adverteix que "hauran de ser millorats"

El portaveu d'ERC al Congrés, Joan Puigcercós, ha qualificat avui de "satisfactoris" els índexs generals del projecte de Llei de Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per al 2006, tot i que ha advertit que "hauran de ser millorats en el període d'esmenes per pronunciar el gir cap a l'esquerra en matèria social i el reequilibri territorial de les inversions que permetin deixar anar el llast heretat dels últims pressupostos de l'era Aznar".

En un comunicat, Puigcercós ha destacat l'increment en I+D+i, Sanitat i Educació, i inversions a Catalunya; i ha assegurat que aquest any "podran començar a posar-se en marxa" molts projectes que van tenir la seva primera partida l'any passat, i el compliment dels quals en aquests mesos ha estat "satisfactori".

Finalment, el diputat d'ERC s'ha mostrat convençut que en el període d'esmenes, aquesta formació aconseguirà concretar "majors dotacions econòmiques" per a l'atenció a la immigració i les persones dependents, així com en l'assumpció per part dels Pressupostos el foment de la diversitat cultural i lingüística.

Huguet rebutja les insinuacions sobre un pacte Zapatero-Mas

El conseller de Comerç, Turisme i Consum, Josep Huguet, ha afirmat avui que les insinuacions del president del PP, Mariano Rajoy, des de París, en les que afirmava sospitar que pugui existir un possible "acord" entre el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i el líder de CiU, Artur Mas, perquè "l'Estatut s'aprovi a Catalunya i després no s'aprovi al Congrés dels Diputats", són fruit de la "imaginació calenta" i al "maquiavel·lisme" de Rajoy.

"Jo no sé què han pactat el senyor Mas i el senyor Zapatero però si han pactat en benefici de que l'Estatut es desencalli a Catalunya, benvingut el pacte", ha afirmat Huguet.

Però si l'esmentat pacte passés per fer un Estatut més ambiciós a posta que a Madrid hi hagués un acord per retallar-lo després i així acabar amb l'actual Govern català, tal com ha opinat el dirigent del PP, Huguet ha assegurat que "seria un error si es produís aquest acord". Tot i això, "dubto que el senyor Mas sigui capaç de fer una operació tan poc patriòtica", ha dit.

Huguet ha recordat, durant la seva visita al Circuit de la Moda de la present edició de la 'Barcelona Fashion Week', que, des del seu partit (ERC), sempre han defensat que "el que feia falta era que els partits que tenen la clau -de l'Estatut-, perquè són els que sumen dos terços en el Parlament de Catalunya, busquessin totes les vies necessàries per buscar un acord. Si aquest acord passa perquè el senyor Mas visiti al senyor Zapatero, jo això no ho criticaré", ha dit.

Segons Huguet, les insinuacions de Rajoy es deuen a la "imaginació calenta" del líder del PP i s'ha mostrat convençut que Mas "rebutjarà aquestes insinuacions".

23/09/05

Rajoy sospita que existeix un pacte Zapatero-Mas perquè "s'aprovi a Catalunya i no al Congrés"


El president del PP, Mariano Rajoy, ha declarat avui a París que sospita que pugui existir un possible "acord" entre el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i el líder de CiU, Artur Mas, perquè "l'Estatut s'aprovi a Catalunya i després no s'aprovi al Congrés dels Diputats".

"Tinc la impressió que hi ha un acord, però tinc la sensació que aquest acord no és entre el senyor Maragall i el senyor Mas, sinó entre el senyor Mas i el senyor Zapatero", ha asseverat el líder 'popular', al·ludint a la trobada després d'entrevistar-se amb el president de la UMP i el ministre d'Interior francès, Nicolas Sarkozy.

Rajoy ha afegit, sense precisar més detalls, que del possible pacte se'n parlarà "i molt, en els pròxims dies". "No m'agradaria que s'enganyés a l'opinió pública ni als ciutadans de Catalunya, ni que es fes política tàctica i estratègica", ha agregat.

En relació amb la importància dels nacionalismes a Espanya, Rajoy, que ha intervingut en una conferència de la UMP sobre la crisi a la Unió Europea, ha criticat que a Espanya s'estigui "tornant al segle XIX".

"Mentre tothom construeix grans espais de llibertat i econòmics aquí estem en la línia contrària a la resta del món. Tot això em sembla absurd", ha explicat Rajoy.

El president popular també ha criticat els pressupostos presentats pel Govern socialista, perquè "ni aposten per l'estabilitat macroeconòmica, ni van acompanyats de reformes, no fan res per tallar el dèficit exterior i la inflació i augmenten en excés la despesa pública".

Carles Solà assegura que es mantindrà la carrera de filologia catalana

Segons publica Vilaweb, el futur dels estudis de filologia catalana en el nou espai europeu d'educació superior està garantit. Ho ha confirmat aquesta tarda el conseller d'Universitats, Carles Solà, que ha expressat la seva satisfacció perquè s'ha aconseguit un objectiu que havien reclamat amb insistència totes les universitats del país. El conseller ha dit que encara queden alguns serrells per resoldre com, per exemple, el nom que rebrà la futura titulació.

Una de les possibilitats és que es mantingui el mateix nom de filologia catalana, però Solà ha apuntat que hi hauria altres opcions, com la d'anomenar-la 'llengua i literatura catalanes'. En tot cas, això ho determinaran els experts que s'encarregaran d'aprovar la nova carrera en el marc europeu d'estudis superiors. El catàleg de nou estudis no entrarà plenament en vigor fins el 2011, però la implementació serà progressiva. Pel conseller d'Universitats es tracta d'una incongruència perquè co-existiran titulacions que s'hauran reformulat i d'altres que no. La filologia catalana serà una de les primeres en aprovar-se, després d'un llarg tràmit parlametnari que començarà el mes que ve. Dins del paquet de titulacions que s'aprovaran en primera instància també hi ha les carreres d'història de l'art i d'humanitats, que també tenen garantit el seu futur. Tot i això, Solà ha reconegut que no és segur que es mantingui la titulació d'enginyeria tèxtil.

La confirmació del departament d'Universitats ha arribat d'hores d'incertesa sobre el futur de la carrera. El Ministeri d'Educació espanyol havia fet públic un comunicat de premsa confús en què no deixava clar el futur de les llicenciatures, però on s'afirmava que les universitats podrien crear especialitats dins de les carreres. El temor entre la comunitat universitària del país era que s'inclogués la titulació com una especialitat dins la carrera de llengües modernes. Carles Solà ja havia dit que mantenir una carrera per a l'espanyol i no permetre-ho per a les altres llengües oficials de l'estat, no era una qüestió acadèmica, sinó política, i s'hi havia oposat frontalment. Ara, Solà està satisfet que s'equiparin els drets de català, gallec, èuscar i espanyol.

Per una altra banda, la Plataforma per la Llengua ha demanat que en la reforma dels estatuts del País Valencià i del Principat es blindi la carrera de filologia catalana per garantir-ne el futur.

S'investiguen els denunciants de Carod en l'afer dels falsos comptes a Suïssa

El jutge ordena investigar els denunciants de Carod en l'afer dels suposats comptes a Suïssa
El jutge central d'instrucció número 1 de l'Audiència Nacional, Santiago Pedraz, ha arxivat les actuacions obertes en el seu jutjat per un presumpte delicte de col·laboració amb banda terrorista contra el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, després d'afirmar les autoritats suïsses que els dipòsits bancaris a Suïssa que es van presentar en contra seu estan "falsificats", tenen "encapçalament fals" i la seva firma és "inautèntica". A més, el magistrat ha ordenat investigar els denunciants per saber qui va fer les falsificacions.

El magistrat, seguint el criteri del fiscal adscrit al cas, Ignacio Gordillo, a més d'arxivar les actuacions obertes, ha deduït testimoni per denúncia falsa contra "les persones que van falsificar" els documents aportats, "així com contra les persones que els van presentar davant l'autoritat judicial".

En aquest sentit, el fiscal esmentava l'ultradretà Alberto Royuela Fernández, fill del conegut subhaster, i Juan Martínez Groso com els que el passat 23 de novembre van presentar al jutjat "nous documents de 1.500 suposats dipòsits bancaris en tres paquets amb dates posteriors de venciment en haver-se cancel·lat, segons els compareixents, els dipòsits anteriors. Els nous s'haurien obert en bancs d'Escòcia".

El fiscal explicava que el 8 de març del 2004 es van presentar de manera anònima a l'Audiència Nacional una sèrie de fotocòpies de suposats dipòsits bancaris fets a diferents entitats bancàries de Suïssa a nom de Josep-Lluís Carod-Rovira, alguns membres de la il·legalitzada Batasuna i càrrecs públics d'ERC.

El jutjat central d'instrucció número 1 de l'Audiència Nacional va obrir diligències prèvies per un delicte de col·laboració amb banda armada i va demanar a la Brigada d'Investigació de Delinqüència Econòmica i Financera de la Policia Judicial un informe sobre el tema.

La directora d'IB3 diu que el canal compleix "àmpliament" amb el català

La directora general d'IB3, María Umbert, ha assegurat avui que la televisió autonòmica està complint "àmpliament" en aquestes primeres setmanes d'emissió el seu objectiu d'utilitzar la llengua catalana com la vehicular en les seves emissions.

En la seva compareixença a la Comissió de Control parlamentari de l'ens, Umbert ha informat que, durant aquest mes de setembre, el 30% de la programació és en llengua castellana i el 70% restant en català. Per contra, en les hores de màxima audiència (entre 21.30 i 00.30), el castellà és present en el 54% dels programes i la llengua catalana en el 46.

Amb això, ha sentenciat que IB3 està complint "àmpliament" amb l'objectiu d'usar el català. Igualment, ha comentat que informatius i programes infantils (tots dos emesos en llengua catalana) constitueixen les eines "estratègies" per aprofundir en la normalització d'aquesta llengua.

Per la seva part, el diputat del PSM, Pere Sampol, ha discrepat de la interpretació oferta per Umbert, remarcant que "molts programes realment no són en català, sino bilingües i amb més presència del castellà"

Piqué defensa que el PP recorri contra el matrimoni homosexual

El president del PP català, Josep Piqué, ha afirmat avui que el president del partit, Mariano Rajoy, "ha donat absolutament per tancada" aquest dimecres la decisió de recórrer contra la llei que permet el matrimoni homosexual, i "el conjunt del partit no ha de fer cap altre comentari". "La decisió de presentar recurs està presa i no hi ha més comentaris addicionals a fer", ha afegit.

Després de reunir-se el Comitè Executiu popular català, ha assegurat que el PP "en cap cas" té una actitud homòfoba i accepta regularitzar la unió homosexual, però ha justificat el recurs pel fet que la Constitució limita la denominació de 'matrimoni' a la parella heterosexual, i pel rebuig a l'adopció entre homosexuals, ja que "els principals drets a preservar són els dels nens".

El PSM demana al Govern que mantingui la llicenciatura de filologia catalana

El PSM ha exigit avui al Ministeri d'Educació i Cultura que manifesti públicament que mantindrà la llicenciatura de filologia catalana i desautoritzi així el dictamen de la subcomissió d'Humanitats del Consell de Cooperació Universitària que ha decidit que aquests estudis passin a ser una especialitat en la nova carrera de llengües modernes, dins del procés d'adaptació a l'espai europeu d'ensenyament.

En declaracions recollides en un comunicat, la diputada del PSM, Joana Lluisa Mascaró, ha indicat que la proposta de la Comissió "atempta contra la pluralitat lingüística i cultura de l'Espanya". "Mantenir la filologia hispànica i no permetre que segueixin la resta de filologies d'altres llengües oficials de l'Estat respon només a un plantejament polític centralista i discriminatori", ha assenyalat.

Els nacionalistes, que han celebrat que es puguin mantenir les llicenciatures d'humanitats i d'història de l'art, han recordat que les vint universitats integrades en l'Institut Joan Lluís Vives i dels degans de les universitats espanyoles també han reclamat la retirada d'aquesta proposta.

Així mateix, han subratllat que el Parlament va aprovar per unanimitat una proposició no de llei presentada pel PSM en què es demanava el manteniment de la titulació específica i diferenciada de la filologia catalana i d'altres llengües oficials.

ERC i ICV-EA s'aproximen a la proposta de finançament de CiU

ERC i ICV-EA han aproximat avui posicions a la proposta de finançament de CiU, i fins i tot a arribat a presentar propostes a la fórmula de finançament acordada pel tripartit, mentre en el PSC ha mantingut recels formals a gran part dels plantejaments de la federació nacionalista. La reunió de la ponència d'aquest matí ha servit per "temptejar" les diferents posicions encara que des de les files d'ERC i ICV-EA s'han vist amb bons ulls gran part de les propostes convergents.

El portaveu de CiU a la ponència, Francesc Homs, ha explicat que "el debat està més obert que mai", tot i que la unanimitat del tripartit en aquesta matèria sembla haver-se trencat, encara que ha sostingut que "en l'essencial no hi ha cap acord", en referència que "els impostos que es paguen a Catalunya són dels catalans", i ha confiat que en les pròximes hores o dies els acostaments "verbals" es concretin per escrit.

Homs ha valorat el gest de republicans i ecosocialistes però ha reiterat que "no hi ha acord" i s'ha manifestat disposat a "parlar" perquè "el nom no fa la cosa" sempre que quedi clar que "els impostos són de Catalunya".

En aquesta línia, seria possible l'acord entre CiU, ERC i ICV-EA sobre el blindatge del sistema de finançament per preservar la bilateralitat i la singularitat del sistema català a la vegada que es defensaria que l'Estatut és "d'aplicació preferent en cas de conflicte normatiu amb qualsevol norma de l'Estat, en aplicació dels principis de proximitat i subsidiarietat".

També s'haurien produït aproximacions sobre la capacitat normativa de la Generalitat fins al punt que, ERC i ICV-EA, segons el portaveu republicà, Joan Ridao, estarien fins i tot oberts a contemplar la possibilitat que els tributs de l'Estat tinguin la consideració de "cedits", encara que hauria discrepàncies sobre la via per aconseguir-ho, ja que CiU pretén que es faci per via estatutària i no com a fruit d'una negociació bilateral. El PSC s'hi oposaria frontalment.

Tot i això, en les propostes presentades per escrit per ERC encara es parla d'impostos "propis i cedits total i parcialment per l'Estat" a l'hora d'establir l'àmbit d'actuació de l'Agència Tributària.

Tot i així, Ridao ha explicat que ERC i ICV-EA haurien plantejat una fórmula per la qual l'administració catalana tindria capacitat normativa i responsabilitat sobre tots els impostos de l'Estat a Catalunya amb propostes com la d'"incloent en tot cas la potestat d'intervenir en la fixació dels tipus impositius, les exempcions, reduccions i bonificacions sobre la base imposable i les deduccions sobre la quota".

Així mateix, hauria acostament entre CiU, ERC i ICV-EA a l'hora de definir com a "col·laboració" la relació entre l'Agència Tributària de Catalunya i l'Estatal, establint-se aquesta mitjançant convenis. El PSC s'oposaria a aquesta fórmula i reclamaria que s'aclarís que la col·laboració no és potestativa, sinó obligada.

Sobre la Comissió Mixta de Relacions Fiscals i Financeres, ERC i ICV-EA veurien amb bons ulls la proposta de CiU, encara que els republicans plantegen que s'aclareixi que la relació bilateral no va en perjudici d'acords presos en el si del Consell de Política Fiscal i Financera, tal com s'explicita en el Títol Preliminar en fer referència als organismes multilaterals de l'Estat.

També s'hauria avançat al voltant de la proposta de CiU d'establir una quota de retorn a l'Estat, encara que el portaveu d'ICV-EA, Joan Boada, ha rebutjat el nom per "inconstitucional" i ha apostat per anomenar-la "participació de l'Estat en els impostos cedits a la Generalitat". Per la seva part, el PSC hauria rebutjat aquest mecanisme per entendre que l'existència d'un Fons de Compensació territorial impedeix que la solidaritat es pacti de manera bilateral. Des d'ERC, es manté que la Constitució no estableix el sistema per establir l'aportació de les CCAA a aquest fons.

Sobre el finançament dels ens locals, hi hauria acord que la distribució de recursos de l'Estat entre els ajuntaments s'ha de fer d'acord amb una llei catalana de finances locals que estableixi els criteris de repartiment després de la consulta al Consell de Governs Locals. Tot i això, aquest seria, segons ICV-EA l'aspecte "més obert".

Durant la negociació d'aquest matí, segons Boada, el PSC "ha escoltat molt" i s'ha adonat de "quina és la realitat" i ha reiterat el seu "optimisme" davant la possibilitat que l'acord final "està molt a prop" i podria "consolidar-se" a la reunió de dilluns que ve. A més, tant ERC com ICV-EA donen per fet que els "serrells" que restarien en drets històrics, educació o règim local "cauran com fruita madura" si hi ha acord en finançament.

IU-ICV nega acord amb el PSOE pels pressupostos