Els nacionalistes escocesos miren amb interès el nou estatut

El Partit Nacional d'Escòcia (SNP), observa atentament la reforma de l'estatut català, segons que ha dit a VilaWeb Xavier Solano, analista polític de l'SNP. Nicola Sturgeon, cap del grup de l'SNP al Parlament Escocès, espera que Escòcia pugui aprendre alguna lliçó de l'experiència del Principat, i assegura que se sent molt animada amb l'esforç fet pel Parlament de Catalunya a fi d'assolir més poders, que seran positius per als ciutadans. També el portaveu de l'SNP en els camps d'empresa, comerç i turisme, Jim Mather, diu que el seu partit observa els avenços del Principat amb molt d'interès.

Segons Mather, la reforma de l'estatut català pot aportar més poders al Parlament que no els que té actualment la cambra escocesa. En conseqüència, una capacitat de decisió més gran serà positiva per a l'economia del Principat, d'Espanya i d'Europa, i permetrà al Principat de prosperar econòmicament. També creu que l'estatut pot servir de model per a Escòcia i als altres països d'Europa que vulguin millorar l'autonomia.

Rajoy prefereix afegir llenya al foc de l'estatut que preguntar Zapatero sobre els fets a Ceuta

El president del PP, Mariano Rajoy, ha canviat la pregunta que tenia previst fer al cap de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero, dimecres en el Ple del Congrés per obligar el president del Govern a exposar el seu "criteri" sobre la proposta de reforma de l'Estatut de Catalunya aprovada divendres pel Parlament català.

En principi, el líder del PP havia dirigit una pregunta a Zapatero sobre els efectes de la política d'immigració del seu Gabinet, però finalment ha optat per modificar-la per debatre amb el president sobre la reforma estatutària catalana.

En qualsevol cas, els populars mantenen la bateria de preguntes sobre immigració que han representat per demanar explicacions al ministre de Treball i Afers Socials, Jesús Caldera.

Per la seva part, el portaveu del PNB al Congrés, Josu Erkoreka, també vol que el president del Govern aprofiti la sessió de control a la cambra baixa per fer un balanç de les reformes estatutàries.

En concret, Erkoreka, ha dirigit una pregunta al cap del Govern perquè exposi al Ple de la Cambra "que valoració fa del moment en què es troba el procés de reformes dels Estatuts d'Autonomia".

El PSOE creu que el nou estatut "reforçarà les relacions entre Espanya i Catalunya"

El vocal socialista a la Diputació Permanent, Diego López Garrido, va considerar ahir que amb el nou Estatut de Catalunya es "reforçaran les relacions econòmiques i socials entre Espanya i aquesta autonomia", el que derivarà en "una major cohesió de l'Estat".

En declaracions a Europa Press, López Garrido va precisar que, al contrari que apunten altres opinions, el nou Estatut beneficiarà a Catalunya i Espanya en general, en ser una reforma "molt bona" en tots els contextos.

A més, va posar èmfasi en la necessitat que els principis d'unitat, autonomia i solidaritat siguin abonats al Congrés dels Diputats, ja que són els principis "sagrats" de l'Estat de les Autonomies. "Per tant caldrà fer les esmenes corresponents i negociar-les amb la delegació que representi al Parlament de Catalunya", va afegir.

Per a López Garrido, la proposta del nou Estatut, que va ser recolzada pel 90% dels partits catalans que representen l'electorat d'aquesta Comunitat Autònoma, compte amb un ampli consens a diferència que el Pla Ibarretxe, per la qual cosa "aquestes dades cal tenir-les en compte i comprendre que la reforma no atenta contra Espanya ni suposarà una ruptura".

"Espero que aquest Estatut surti endavant al Congrés, però caldrà establir tot el necessari per assegurar que el text no contradiu marcs constitucionals", va dir López Garrido, qui va puntualitzar que s'han de fer "modificacions de certa importància" i aconseguir que sigui un Estatut que respongui als interessos generals.

El diputat socialista va recalcar que "cal perfilar aspectes com el terme 'nació' i el finançament perquè no hagi cap dubte d'inconstitucionalitat, perquè tal i com està pot plantejar problemes". Va destacar que "cal precisar-lo al Congrés i modificar-lo per assegurar que l'Estat realitza les seves funcions de solidaritat".

Segons la seva opinió, l'Estatut d'Autonomia és una norma pactada perquè és un acord entre l'Estat i una autonomia i haurà d'atendre a aquestes dues visions. "Fins ara ja tenim la visió de Catalunya i ara s'establirà la de l'Estat, i d'això resultarà l'Estatut que segurament serà molt positiu", va subratllar.

L'endeutament familiar per la compra d'habitatge ha augmentat un 23,9 %

L'endeutament de les famílies espanyoles per a l'adquisició de l'habitatge manté l'elevat ritme d'augment registrat en els últims mesos, després d'arribar al juliol a un increment interanual del 23,9%, fet que suposa una acceleració de tres dècimes respecte a l'augment registrat en el mateix mes del 2004, segons les últimes dades del Banc d'Espanya recollits per Europa Press.

Tot i això, per primera vegada des del mes de febrer passat el ritme d'augment del deute de les famílies es va situar per sota del 24%, encara que només en els set primers mesos de l'any l'endeutament per comprar una habitatge va créixer un 12,6%.

En concret, els préstecs concedits per les entitats de crèdit als espanyols per a aquest fi arribaren als 429.648 milions d'euros el juliol, un saldo superior en 48.213 milions al registrat el gener i en 8.148 milions al que es va arribar al juny.

L'increment de l'endeutament per la compra d'habitatge és conseqüència de l'augment progressiu del preu dels immobles, cosa que ha motivat que les famílies hagin de sol·licitar crèdits de major quantia per poder fer front al pagament del preu creixent dels immobles.

De fet, l'import mitjà de les hipoteques fins al juny, última dada publicada per l'Institut Nacional d'Estadística (INE), va créixer un 11,4% respecte al mateix mes de l'any anterior, fins a situar-se en 133.158 euros.

Estatut. Aralar demana a PSE i PSN que segueixin l'exemple del PSC

Patxi Zabaleta, coordinador d'Aralar, i Mikel Basabe, vicecoordinador, han demanat avui al Partit Socialista d'Euskadi i al de Navarra que segueixin l'exemple del PSC i apostin "per la via catalana".

Consideren que l'Estatut, en la mesura que Catalunya ha reivindicat la seva "capacitat de decisió", és un exemple per a la Comunitat foral i per a la Comunitat Autònoma Basca, "per a Euskal Herria". "Si no hi ha capacitat de decisió, no hi ha capacitat de pacte", han afirmat Zabaleta i Basabe a la roda de premsa celebrada avui a Pamplona.

Els dirigents d'Aralar han ressaltat que "és important" la capacitat de poder plantejar una consulta popular i han reivindicat que Navarra i la CAV tingui aquest dret. Sobre això, han afirmat que "la pacificació i el procés de pau no poden influir en la feina".

Tant Zabaleta com Basabe han felicitat "pel que es va aconseguir" ahir al poble català i a les forces polítiques, "que han basat la seva feina en el diàleg i que han defensat amb molta força el dret del poble català perquè tingui capacitat de decisió". Des d'Aralar s'ha felicitat especialment a ERC, "per la seva força i treball a aconseguir una majoria qualificada, de la mateixa manera que a ICV".

EXERCICI CONSTITUENT

Zabaleta ha destacat que l'estatut defineix Catalunya com a nació, "fet que suposa un exercici constituent". "De fet, amb el que pas d'ahir, Catalunya ja ha exercit com a nació", ha apuntat.

Aralar ha fet una crida a Rodríguez Zapatero perquè "no posi traves a les possibilitats de futur que per a Catalunya crearà l'Estatut", un text que "marca el camí i estableix uns importants principis democràtics, progressistes i de coexistència pacífica". "Ha de respectar una majoria tan qualificada com la que es va donar ahir en el Parlament", ha demanat Zabaleta.

Aralar, a més, valora "molt positivament" el contingut de l'estatut. Des de la formació s'ha destacat que no es parla de nació en el preàmbul sinó en el primer article i, el segon, esmenta la solidaritat amb l'Estat, però també amb la resta de pobles del món.

Pel que fa a la llengua, ha valorat que posi el català al mateix nivell que el castellà, "fet que suposa un pas molt important perquè cada ciutadà i ciutadana pugui elegir la seva opció lingüística", han conclòs des d'Aralar.

Estatut.- El president gallec demana "serenitat"

El president de la Xunta, Emilio Pérez Touriño, ha apostat avui per "restablir la serenitat" davant de "les veus d'alarma" sorgides en relació amb l'aprovació de l'Estatut català perquè confia que el tràmit al Congrés i al Senat garanteixi de manera "rigorosa" l'adequació del text final a la Constitució.

En declaracions als mitjans de comunicació, Touriño ha rebutjat l'alarmisme sobre aquesta qüestió i ha expressat la seva "confiança cap a les institucions democràtiques" en el seu paper de defensa de l'"interès general" de tots els espanyols.

Així mateix, ha mostrat la seva confiança que, després de les diferents reformes estatutàries que s'estan tramitant, "Espanya segueixi sent un país on quedi garantida la igualtat dels territoris i els ciutadans". Per això, Touriño ha demanat "respecte" per a l'aprovació de l'Estatut de Catalunya en la seva tramitació autonòmica.

D'altra banda, el titular del Govern gallec ha reconegut que Galícia també "aspira a millorar la seva autonomia", encara que ha recordat que l'aprovació de l'Estatut gallec serà "resultat del compromís" de les tres forces polítiques gallegues.

Estatut.- PNB advoca per valorar l'"àmplia" majoria catalana

La secretària de l'Executiva del PNB, Josune Ariztondo, s'ha mostrat avui contrària a buscar "punts intermedis" amb l'objectiu que l'Estatut de Catalunya rebi el vistiplau al Congrés i ha agregat que es deu "considerar en el que val" l'"àmplia majoria" del Parlament català.

En declaracions a Ràdio Nacional recollides per Europa Press, la dirigent de la formació nacionalista ha considerat que "serà bo que, com més aviat, es posi en marxa aquest nou Estatut aprovat amb una majoria aclaparador del Parlament català".

Ariztondo ha recordat que la reforma de l'Estatut de Gernika és "un procés que és obert i fa falta tancar", a la vegada que ha expressat el seu convenciment que l'actual conjuntura política és la d'"una segona transició".

"Un element clau és ja som molts els que diem que l'Estat espanyol és un Estat plurinacional, i així ho diuen la majoria dels Parlament català i basc", ha agregat.

Per aquesta causa, ha precisat que "serà bo" atendre a "aquestes realitats nacionals". "No es tracta de buscar punts intermedis, sinó de considerar els jocs de majoria i de l'àmplia majoria catalana, en aquest cas", ha finalitzat.

Maragall diu que Espanya ha d'"acostumar-se" a l'existència de nacions

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha manifestat avui que Espanya "ha d'acostumar-se a saber que hi ha nacions dins" de l'Estat i ha rebutjat la possibilitat d'eliminar del projecte d'Estatut aprovat pel Parlament la definició de Catalunya com a nació en el seu article primer.

Maragall ha contestat amb un "probablement no" a la possibilitat que la definició de Catalunya com nació es limiti al preàmbul, que no té validesa jurídica, i fins i tot ha justificat la reiteració d'aquesta definició en el preàmbul i l'articulat. El president de la Generalitat, en declaracions a Catalunya Ràdio, ha admès que "passarem un temps difícil, ens haurem d'explicar", i "cal convèncer els altres i ho farem".

Així, ha recordat que València "ha fet el seu Estatut, Galícia vol dir que és una nació i Espanya ha d'acostumar-se a saber que hi ha nacions dins d'Espanya". "Tot indica -ha dit- que, malgrat les resistències del moment, el terreny és fèrtil perquè la planta de l'Estatut creixi".

Maragall ha comentat amb ironia que "em temo que ens han entès" a Espanya i ha negat que l'Estatut sigui una reforma de la Constitució. El president català ha recordat que les autonomies tenen capacitat per proposar reformes de la Carta Magna però ha afegit que "no ho fem perquè des del punt de vista polític era imprudent i des del punt de vista dels continguts és innecessari, perquè hi havia molt recorregut per davant".

Ha dit que és Mariano Rajoy qui "proposa reformar la Constitució, nosaltres no", i ha reiterat que "no cal reformar la Constitució perquè el que hi ha a l'Estatut no ho fa necessari". Sobre les amenaces que s'avança cap a un "canvi de règim", Maragall les ha considerat "absolutament fora de lloc".

Montilla proposa un terme més "constitucional" que el de 'nació'

El primer secretari del PSC, José Montilla, ha admès avui que la definició de Catalunya com a nació és "un dels temes que sens dubte serà objecte de discussió" en la negociació del nou Estatut al Congrés i ha dit que creu, en aquest punt, que "trobarem un redactat que sigui capaç de reflectir la identitat nacional de Catalunya i que a la vegada sigui compatible dins de l'arquitectura constitucional".

Montilla ha apostat per buscar aquest redactat alternatiu perquè "es puguin obviar els problemes de constitucionalitat" que planteja el terme nació i les seves diverses "interpretacions". El dirigent socialista ha reconegut que des d'alguns punts de vista aquest vocable "equival a reclamació d'un estat i és subjecte de sobirania", mentre que per a altres, entre els quals hi ha el PSC, "no és sinònim d'estat ni de sobirania".

Montilla ha reconegut que el tràmit al Congrés serà "un procés llarg i gens fàcil", principalment per la "distorsió dels continguts de l'Estatut" que farà el PP "per atacar els socialistes i erosionar el president del Govern".

Montilla ha dit que una reforma estatutària "no es pot imposar unilateralment", sinó que "s'ha de negociar a Madrid i hi haurà modificacions, no ens enganyem, en la línia de consolidar i millorar l'autogovern i el finançament però també per fer -el text- més ajustat a la Constitució i millorar-lo jurídicament".

Duran està convençut que Zapatero incomplirà el seu compromís de donar suport al text

El líder de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, s'ha mostrat avui "més que convençut que Rodríguez Zapatero no complirà el seu compromís d'aprovar [l'Estatut] tal com sortís del Parlament, donant-se com es donen els requisits: el consens i la constitucionalitat".

En una entrevista d'Antena 3 recollida per Europa Press, Duran ha lamentat que el PP "aprofita l'oportunitat per intentar treure vots", perquè "ja s'adjudica a Rodríguez Zapatero tota la responsabilitat de l'Estatut" i vol "fer veure que, gràcies a l'irresponsable de Rodríguez Zapatero, s'ha obert la porta de la segregació a Espanya".

Duran i Lleida vol que la posició de CiU al Congrés sigui "encaixable" amb la del PSOE però "sense que aquest encaix modifiqui la substància de la proposta política". Sí que ha admès que "sens dubte cal acceptar retocs tècnics" i que "pot haver-hi substitució de termes fins i tot polítics", encara que CiU té "l'obligació de defensar que l'essència sigui el que ha aprovat el Parlament".

Chaves adverteix a Maragall que "ha d'acceptar" canvis

El president del PSOE i de la Junta d'Andalusia, Manuel Chaves, ha advertit avui al president de la Generalitat, Pasqual Maragall, que "ha d'acceptar" que el Congrés dels Diputats "té la facultat de canviar" la proposta d'Estatut aprovada la setmana passada per "adaptar" el seu contingut a la Constitució "i als interessos dels ciutadans", igual que les Corts Generals "ha d'acceptar a tràmit" el text que va rebre el vistiplau del Parlament català.

En declaracions a la Cadena SER recollides per Europa Press, Chaves ha reiterat el seu "desacord" amb el contingut de l'Estatut aprovat divendres passat al Parlament català, però ha dit que hi estarà "d'acord una vegada que es compleixin tots els tràmits al Congrés, perquè aquí radica la sobirania nacional i és la millor garantia que la constitucionalitat, la solidaritat i els equilibris territorials es mantindran".


Després de demanar "confiança" en la "fermesa" del Govern central i del PSOE per aconseguir un estatut "que respongui als interessos de Catalunya i estigui d'acord amb els interessos de la majoria dels espanyols", el president andalús ha remarcat quatre aspectes del text aprovat pel Parlament català que "han de ser canviats al Congrés com a conseqüència d'un pacte": el terme 'nació', el finançament autonòmic, el blindatge de competències i les relacions entre Catalunya i l'Estatut.

Sobre el primer aspecte, Chaves no ha volgut "discutir" que els ciutadans catalans puguin tenir el "sentiment" que Catalunya "pot ser una nació", però ha advertit que "aquest sentiment ha d'encaixar amb l'article 2 de la Constitució, i jo crec que en aquests moments no encaixa, i també ha d'encaixar amb el sentiment de la resta dels espanyols".

Puja a 231 el nombre d'immigrants desembarcats en les costes andaluses

Un total de 231 immigrants, 21 d'ells menors d'edat, procedents de cinc pasteres han desembarcat en les costes d'Almeria i Granada en les últimes 24 hores, segons han informat a Europa Press fonts de Creu Roja Almeria i del Centre de Coordinació d'Emergència 112 d'Almeria.

Aquestes mateixes fonts han indicat que en el cas d'Almeria ha estat interceptat un total de quatre pasteres des de les 23.30 hores d'ahir i durant tot el dia d'avui. La primera embarcació va arribar sobre les 11.30 hores d'ahir a l'Illa d'Alborán (Almeria) amb 48 immigrants a bord, dels quals dos eren menors.

La segona embarcació va arribar a les 00.10 hores d'avui a la platja del paratge conegut com a 'Guardias Viejas', terme municipal d'El Ejido (Almeria), amb 46 immigrants irregulars --dos d'ells menors-- tots d'origen subsaharià llevat d'un d'origen marroquí. La tercera pastera va albirar la costa d'Adra (Almeria) a les 14.00 hores amb 27 homes i una dona.

Així mateix, les fonts van relatar que van ser rescatats cinc individus en aigües d'Almeria al voltant de les 16.30 hores procedents d'una de les pasteres que ha assolit anteriorment la costa. Una quarta embarcació va transportar a set persones, cap d'elles menor.

D'altra banda, la Guàrdia Civil de Granada va informar a Europa Press que a les 23.30 hores es van localitzar dues embarcacions en aigües del Sud del Cap Sacratif (Granada) amb 97 immigrants a bord, entre ells 17 menors i tres dones.

Quintana insta a Fraga a negociar "sense condicions" la reforma estatutària gallega

El vicepresident de la Xunta, Anxo Quintana, ha reclamat avui a l'expresident Manuel Fraga que abandoni el "tremendisme semàntic" davant la reforma estatutària i negociï aquest procés amb els altres dos partits "sense condicions", en el marc d'una ponència parlamentària.

En un comunicat de resposta a l'entrevista concedida per Fraga a Europa Press, Quintana ha advertit al líder del PPdeG que els gallecs esperen que les forces polítiques que els representen siguin "responsables" i recorrin al diàleg per a "arribar a acords bons per al país".

Així, ha insistit que Galícia "serà el que vulguin els gallecs", de manera que el treball dels polítics és "convertir en la realitat d'un Estatut ambiciós les esperances i les il·lusions" dels ciutadans.

Per això, ha recalcat a Fraga que "no és temps de vetos ni de donar cops de puny en les taules", sinó "d'entesa i cooperació" perquè la comunitat estigui "en la davantera de la modernització de l'Estat".

Així, el vicepresident ha recomanat al president del PPdeG que "deixi de seguir cegament les consignes d'Acebes i Zaplana" perquè "ho porten directament a l'abisme", i pensi en el que importa als ciutadans, segons ell, "que el seu país camini i progressi en el grup de les nacions amb millors nivells de benestar i més avançades d'Europa".

PNB demana que s'aclareixi l'actuació del Govern a Ceuta-Melilla

El diputat del PNB al Congrés dels Diputats, Emilio Olabarria, ha anunciat avui la intenció del seu grup parlamentari de sol·licitar la compareixença urgent en la Cambra del ministre d'Interior, José Antonio Alonso, perquè expliqui els plans del Govern respecte a l'allau d'immigrants subsaharians que en els últims dies han creuat les fronteres de Ceuta-Melilla, "ja que, d'alguna manera, les decisions del president del Govern no són compatibles amb ho proclamat pel secretari d'Estat de Seguretat".

En declaracions a Europa Press, Olabarria ha mostrat el seu interès perquè Alonso "expliqui bé què va a fer el Govern amb aquest problema, que està ja patint un crescendo paorós", després que, segons ha recordat, "estan saltant cada dia la tanca en grups de mil o cinc-centes persones".

"Al contrari del que pensa el president del Govern, cal ser pessimista antropològic en aquesta matèria perquè aquest és un problema que no té solució a curt termini però que cal tractar-lo amb humanitat des d'una perspectiva solidària", ha explicat.

Per a Olabarria, l'actuació del Govern en aquest sentit compta amb diverses contradiccions, entre les quals ha destacat "la utilització de les Forces Armades per al control de les fronteres de Ceuta-Melilla". "Això és una funció que la llei assigna a les forces i cossos de seguretat de l'Estat i no és una funció militar. Les Forces Armades no són l'instrument adequat", ha precisat.

Al seu entendre, el recurs a l'exèrcit "no només no solucionarà el problema, sinó que l'agreujarà probablement", i ha recordat que el propi secretari d'Estat de Seguretat, Antonio Camacho, ha reconegut que en una ocasió anterior ja ha intervingut la legió "accidentalment", quan un grup de subsaharians ha penetrat per una zona en la qual l'exèrcit realitzava maniobres.

Llavors, ha recordat Olabarria, Camacho "va considerar que la intervenció ha estat un accident, perquè qui ha d'emprendre aquesta funció són les Forces de Seguretat de l'Estat i, especialment, la Guàrdia civil". "I si més de 30.000 guàrdies civils no poden controlar aquesta situació, serà difícil que algú ho faci", ha afegit.

"Per això -ha insistit-, demanarem que aclareixin si és l'exèrcit el que al final vigilarà les fronteres i fins a quin punt s'està contradient la llei assignant a les Forces Armades competències que corresponen a la Policia i a les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat".

D'altra banda, Olabarria s'ha referit al territori localitzat entre les dues tanques que separen Ceuta-Melilla, i la naturalesa jurídica de la qual, ha indicat, "és difusa". "No se sap si és territori espanyol o marroquí, ningú ho reclama ni ho reivindica, encara que Antonio Camacho ha dit que era clarament territori espanyol i, si això és veritat, no es pot fer que als subsaharians capturats en aquesta franja se'ls sotmeti al procediment de devolució en lloc de al procediment d'expulsió, més llarg", ha precisat.

Per a Olabarria, aquesta actuació "contradiu la legalitat" i és una forma d'actuar "manifestament inconstitucional, res humana i res solidària". "És un problema que no té solució a curt termini i que dimana de la impossibilitat de posar una tanca als qui vénen d'aquests països perquè els seus fills es moren de fam o perquè les seves ètnies són objecte de genocidi", ha agregat.

Llamazares diu que la unitat d'Espanya no perilla

El coordinador general d'Izquierda Unida (IU), Gaspar Llamazares, ha assegurat avui que, en referència a les declaracions del Rei en les quals reafirmava l'indissoluble unitat de la nació espanyola, que la unitat d'Espanya no està en perill i ha asseverat que el Congrés dels Diputats mantindrà la "integritat" del projecte de reforma estatutària aprovat pel Parlament català.

En declaracions a Europa Press Televisió, ha indicat que està convençut que el Congrés dels Diputats "garantitzarà integritat" i la "naturalesa" del projecte de reforma de l'Estatut català, malgrat les modificacions i millores del text que es realitzin.

Llamazares ha insistit que l'Estatut compta amb una "garantia de consens", ja que els canvis es realitzin a la Cambra Baixa es faran, segons ell, amb acord del Congrés dels Diputats i del Parlament de Catalunya.

Per a Llamazares, "tot i el que diu el PP", Espanya, amb l'aprovació de l'Estatut català, no es troba davant una reforma constitucional ja que "la unitat nacional no és contrària a la pluralitat nacional".

D'altra banda, ha fet balanç del primer any de Mariano Rajoy al capdavant del PP i ha afirmat que aquesta formació no ha aconseguit sortir de la "pressió" i "inspiració" ideològica de la Fundació per a l'Anàlisis i Estudis Socials (Faes) i del expresident José María Aznar.

Segons Llamazares, el PP està "obsessionat" amb els seus "fantasmes particulars" com la "desmembrament de l'Estat" i la "negociació amb els terroristes".

Ha aventurat que el president del PP, Mariano Rajoy, corre el risc de convertir-se en una "estàtua de sal, que mira només al passat" i ha assegurat que prova d'això és la presentació del recurs d'inconstitucionalitat contra la reforma del Codi Civil que permet els matrimonis entre persones del mateix sexe, una "herència" d'Aznar.